Tuesday 2 February 2010



Com el vent que bufa suaument les ones d'aquest cabell i li fan dançar la melodia del silenci. Com les estrelles, que no fallen, cada nit surten a fer companyia al cel. Com el mar que és incapaç de separar-se de la costa. Com els meu llavis, que cada minut anhelen més l'aire que respires.


Ets el més bonic dels acords.

No comments:

Post a Comment